JA ESTEM DE NOU A KATMANDU.

Hola amics! (no tinc accents en aquest ordinador nepali...)
Ja som a terra ferma! Mes ben dit, a prop de la terra ferma!Dimecres 6 d'octubre deixarem, desprès d'un mes de presencia el camp base del Manaslu, amb certa nostàlgia al mirar enrera de reüll la nostra agosarada muntanya, però el sentiment era mes avall, ens separaven 1300 m de desnivell de la petita població Tibetana de Sama, un curt salt a la civilització, en tant sols un hora i escaig i vàrem arribar.Conforme anàvem baixant, deixàvem de banda els mils blancs de la neu, els nostres ulls gaudien dels primers verds dels matolls d'herba, els olors a terra, a excrement de yac, el curiós soroll dels primers rierols d'aigua, el cant dels ocells. Tot un festival pels sentits, desprès de tants dies reclosos en el parany de la neu, ara tornàvem a experimentar una agradable quotidianitat. Arribar als 3500 m de Sama representava omplir els pulmons d'aire, sentir com el nostre organisme s’espavilava depresa, amb la major concentració d'oxigen a aquesta alçada, els muscles de les nostres cames no donaven crèdit.Dijous dia 9. A les 7 del mati ens enlairàvem en un helicòpter per recórrer les 90 milles que ens separaven en línia recta de Katmandú. Descriure l'esdeveniment resulta forca curiós, sobre tot desprès de l'accident d'una avioneta que va tenir lloc el dia anterior a Lukla (Nepal), amb la mort de 16 persones. L’helicòpter encabí en la seva panxa al voltant de tona i mitja de material de l’expedició, set membres del grup anàvem amuntegats en la part frontal de l'aparell, amb el perill que part de la carrega ens aixafes, alhora d'enlairar-se, anava fent birolles, rotant sobre el seu eix, fins trobar la forca necessària i enfilar el camí de la vall del Budhi Gandaki. Silenci absolut, mirades recloses en l'interior i nusos col·lectius en la gola. Buf, quina taquicàrdia!Arribem a la caòtica i alhora simpàtica Katmandú, tan llargament desitjada en els dies tèrbols de la nostra estança en la muntanya. No os ho podeu imaginar, la primera dutxa a l'hotel, desprès de tantes setmanes deixem el sac de dormir de banda i ens enfundem en uns llençols ..., desprès, llastimosament, tot esdevindrà quotidià, i en un curt alè de temps, tornarem a somniar en capbussar-nos en les nostres muntanyes.Divendres 10 0ctubre. Acabem de fer les darreres gestions amb l'agencia a Katmandú, refer els bidons per la carrega aèria que arribarà a casa en un altre vol. Aquest mati ens hem trobat amb una agradable sorpresa, un matrimoni de Berga (l'Anna i en Rafael) ens ha reconegut i ens ha comentat que seguien els esdeveniments de l’expedició pel nostre blog. Saber que Algú el llegeix es sempre agradable!Avui a la tarda sabrem si podem adelantar la tornada a Lleida, la teníem prevista inicialment pel 14 d'octubre. Ja os contaré!