HA ARRIBAT L’HORA DE LA VERITAT?

Travessia Campo I al Campo II

Ahir varem baixar del camp ii. Desprès d’una nit poc agradable 6780 m, mes d'un pam de neu caigut, mal dormir, mal de cap i malestar varis, baixem els 2000 m de desnivell que ens separen del camp base en gairebé 3 hores.

Gaudir del camp base es com aterrar en un petit paradís, els cuiners ens tenien preparat una extraordinària truita de formatge; malgrat la persistent nevada, res mes constituent que una dutxa, per anar digerint els mals sabors de boca de l’alçada, poder-se seure's en una simple cadira de càmping, relativitzar les situacions amb els companys sota aixopluc, que agradable es dormir 2000 m mes abaix, el confort del sac de plomes, una mica de musica, les teves coses endreçades en el minúscul espai de la tenda de campanya, les fotos de la família…

Per la previsió meteorològica que tenim, tot sembla indicar que demà anem amunt. Hi ha molta neu a la muntanya, cal que aquesta es consolidi, però ens resten poques oportunitats, estem a 1 d'octubre i si encertem la finestra (climatològica), caldrà arromangar-se i obrir traça.

En el camp base hi ha nerviosisme, hi ha 2 expedicions que ja han marxat a casa.

Acabem de prepar les coses per demà, les racions d'alçada, farmaciola, estris d’escalada i tot el necessari per aquests quatre dies que ens han de dur el més alt possible ci, cii, ciii i si els deus ens son propicis, diumenge intentarem dir-vos quelcom des del cim del Manaslu tenim l’aclimatació justa, es l’escenari que ens ha deixat la muntanya. aquesta es la finestra i el terreny de joc es fruit de les circumstàncies climatològiques.

Ens veiem diumenge