Crònica telefònica del Juanjo

Ahir, després d’esmorzar ben aviat al camp base (CB), vam sortir cap al camp I (CI), animats per una teòrica finestra de bon temps, que va ser molt més breu del que prevèiem.

Quan hi arribem, la nostra és pràcticament l’única tenda que es manté en peu o, si més no, que sobresurt damunt la gruixuda capa de neu ( quasi 1’50 metres) que el persistent mal temps ha anat acumulant. Així que agafem les pales i a treballar: cal alliberar les lones del pes de la neu, netejar l’entrada, arreglar petits desperfectes. I encara gràcies que és una tenda gran, per 7 persones, i molt reforçada, que si no...

L’endemà el temps no ha millorat. Segueix nevant, i ja veiem (millor dit intuïm) que intentar pujar al camp II (CII) seria una empresa suïcida, així que cap avall que hi falta gent !

Ara les previsions meteorològiques ja són clarament pessimistes fins dissabte, al contrari que els ànims, que encara són prou bons. Altres expedicions ho tenen bastant pitjor: el mal temps possiblement ha arrasat el CII (les tendes, els monos de plomes, els sacs d’alçada...) i, com que van arribar bastant abans que nosaltres, se’ls acaba el temps d’intentar fer cim.

Possiblement demà passat, tot i el mal temps, tornarem a dormir al CI. Poc a poc i bona lletra...