Aquest és l’equip humà que conforma el grup d’alpinistes que es troben al Manaslu,
L’Edurne Pasaban, Asier Izaguirre, Alex Chicon, Ferran Latorre, Ester Sabadell, Kinga Baranobska, Mikel Zabalza i Juanjo Garra. Tots ells acompanyats de Toñin Perez-Grueso, subdirector de Al filo de lo Imposible, i Ignacio Delgado de Telefònica Mobiles.
Al llarg ja de 24 dies hem vingut compartint l’aproximació per la generosa vall del Budhi Gandaki, l’arribada al camp base i la instal•lació del CI, tot en mig del degoteig constant del monsó.
Tenim un objectiu comú, compartir aquesta història amb una il•lusió infinita. El que és important aconseguir és que els diferents elements d’aquest trencaclosques sapiguem sumar: la veterana experiència i l’agosarada joventut; la muntanya ja s’encarregarà de fer la selecció natural. Entre tots sumem més de 30 ascensions als 14 cims de vuit metres de la terra, malgrat al Manaslu encara cap de nosaltres ha tingut l’oportunitat d’albirar l’infinit horitzó des del seu punt més alt.
L’exercici important es centrarà en saber esperar la retirada del monsó, i atacar en la breu finestra que ens deixarà la climatologia abans què arribin els forts vents i el fred, antesala de l’hivern. Estem desitjant que la neu es vagi fent ferma i es consolidi en les pendents avalantxoses que ens porten fins al camp II. Les capritxoses precipitacions diàries són com un petit corcó, ens fan mirar de reüll el fons de la vall i els núvols estancats; però la paciència és un arbre d’arrel amarga i fruit dolç.
L’Edurne Pasaban, Asier Izaguirre, Alex Chicon, Ferran Latorre, Ester Sabadell, Kinga Baranobska, Mikel Zabalza i Juanjo Garra. Tots ells acompanyats de Toñin Perez-Grueso, subdirector de Al filo de lo Imposible, i Ignacio Delgado de Telefònica Mobiles.
Al llarg ja de 24 dies hem vingut compartint l’aproximació per la generosa vall del Budhi Gandaki, l’arribada al camp base i la instal•lació del CI, tot en mig del degoteig constant del monsó.
Tenim un objectiu comú, compartir aquesta història amb una il•lusió infinita. El que és important aconseguir és que els diferents elements d’aquest trencaclosques sapiguem sumar: la veterana experiència i l’agosarada joventut; la muntanya ja s’encarregarà de fer la selecció natural. Entre tots sumem més de 30 ascensions als 14 cims de vuit metres de la terra, malgrat al Manaslu encara cap de nosaltres ha tingut l’oportunitat d’albirar l’infinit horitzó des del seu punt més alt.
L’exercici important es centrarà en saber esperar la retirada del monsó, i atacar en la breu finestra que ens deixarà la climatologia abans què arribin els forts vents i el fred, antesala de l’hivern. Estem desitjant que la neu es vagi fent ferma i es consolidi en les pendents avalantxoses que ens porten fins al camp II. Les capritxoses precipitacions diàries són com un petit corcó, ens fan mirar de reüll el fons de la vall i els núvols estancats; però la paciència és un arbre d’arrel amarga i fruit dolç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada