UNA PICA EN FLANDES: JA TENIM EL CAMP I MUNTAT

El monsó segueix instal·lat a l’Himàlaia: aiguaneu, neu, núvols i boira s’alternen al llarg de la jornada.

Malgrat que tan sols portem un dia al CB, hem estat valorant la possibilitat de treballar a les parts baixes de la muntanya amb un doble objectiu: aclimatar el nostre organisme i deixar un dipòsit de material en alçada, així que decidim fer un porteig de material al camp I (CI).

El trajecte del CB al CI és un recorregut completament glaciar. Del base enfilem les arestes de les morrenes i en una hora entrem a la gelera del Manaslu. Hi han moltes esquerdes al llarg del trajecte, i ja amb els grampons posats ens assegurem a les cordes fixes en els passos més delicats.

És un recorregut sense una excessiva dificultat aparent, però en el darrer tram trobem un esperó de roca d’uns 150 m. seguit d’una pala de neu a 45° abans d’arribar al CI, que ens rep amb una forta tempesta. Cal agafar els piolets i les pales per preparar la plataforma per la tenda, sota la neu trobem gel, això fa que la feina sigui dura de debò, i amb la manca d’aclimatació cada cop de pala ressona al nostre cervell.

Bé, finalment hem aconseguit plantar una gran i única tenda per a 7 persones, sacs i fogonets. Aquest CI es troba a 5.730 m, així que n’hem pujat quasi 900 des del CB, invertint 3 hores.

De nou al CB, i davant una sopa calenta, descansem una estona. Encara estem una mica refredats, de fet el Ferran i l’Asier es van quedar a descansar al CB.

Ara la idea es descansar un parell de dies més al CB abans de reprendre la feina. Segueix nevant aleatòriament, de fet aquesta nit hem hagut de sortir a palejar la neu que cobria les tendes i n’amenaçava l’estabilitat.

Juanjo Garra