Viure a 4850 m

És una obvietat dir que la vida canvia en un camp base d’una gran muntanya. Viure a 4850 m requereix dosis de paciència.

És una de les vegades que més dies seguits hem estat en un camp base, la muntanya no dona treva.

Hi ha fets que es converteixen en quotidians, els tres àpats del dia, el palejar les tendes carregades sovint de neu, la visió comunitària d’alguna pel•lícula, el refugi en la lectura personal ...

A les vuit comencem esmorzant la tradicional truita, unes vegades de formatge i altres de carn salada fregida, seguint la sobretaula amb converses variades, i sempre mirant de reüll la situació climatològica al fons de la vall.

Després podem escollir entre allargar la xerrameca, endreçar la tenda, visitar altres expedicions, ajudar als cuiners a preparar l’àpat, fer la bugada ... El perill que hi ha en rentar la roba es saber quants dies la tindrem penjada i encartonada a l’exterior, com sabeu les estones de calma no sovintegen.

Cal esmentar, que en un moment o altre del dia, sempre apareix el llançament de boles de neu, amb els propis o estranys (tenim com a veïns als 7 components de l’expedició del Juanito Oiarzabal), significar que els companys bascos tenen una punteria excel•lent, tot objecte en moviment es blanc puntuable.

Després de dinar alguna partida de cartes al tute, sempre amb la xuleta al cantó. Alguna que altra pel•lícula a l’ordinador quan aconseguim que funcioni. La inactivitat no ha de convertir-se en pessimisme o desídia.

A les 6 de la tarda encenem el generador i quan tenim sort amb el contuberni de comunicacions, enviem els nostres missatges a la gent de casa per tenir-vos informats. Els ordinadors portàtils, tenen per costum estar refredats en aquests espais ...

El darrer ritual del dia és ficar-se al llit, perdó al confortable sac de dormir, parella de fet dels darrers 26 nits. En un principi som acollits fredament, a poc a poc es va escalfant. En posició horitzontal, una mica de música i lectura amb l’ajut del frontal, fins que els badalls marquen el desig de bona nit als éssers estimats.

Ah! Una darrera cosa, a mitja nit tenim un pixing pot, que sense haver de sortir de la tenda a pixar, ens permet no mullar-nos de la neu i no embolcallar-nos del fred, ens permet còmodament fer-ho dintre de la tenda, això si amb una mica de punteria.