Dissabte, 13 de setembre.
En una jornada èpica arribem al camp base (CB) del Manaslu. Si no en vam tenir prou amb la demostració nocturna de la força dels monsons, a mitja pujada dels 1.300 mertes de desnivell que ens separaven del CB, una persistent aiguaneu ens obliga a donar el millor de nosaltres.
El treball titànic se l’enduen els tibetans, homes i dones que sota la pluja i amb les pesades càrregues, fan malabarismes per no lliscar muntanya avall; en els passos més difícils nosaltres els donem un cop de ma. Els portejadors que ens han acompanyat al llarg de les primeres jornades han tornat a casa seva, i han ocupat el seu lloc els tibetans del poblet de Sama, que tenen l’exclusiva de les traginades fins al CB.
Enmig d’un temps desagradable plantem les tendes personals i les que faran de menjador i de cuina, i endrecem una mica tot el material; la prudència ens fa deixar per l’endemà la resta de treball, estem mullats i aquí dalt qualsevol refredat no és fàcil de curar.
Diumenge, 14 de setembre.
Instal·lem el generador i acabem d’arreglar el campament: muntem un WC enmig de la gelera. Però la climatologia avui tampoc acompanya. A més, els 4.850 m. d’alçada del CB també fan de les seves, les aspirines serveixen per apaivagar un xic els mals de cap, el nostre organisme rebutja estar en aquest medi nou i diferent; el company Asier es troba amb febre a Sama.
De fet, qualsevol esforç (moure unes pedres per fer una plataforma per la tenda, carretejar el petate del material) provoca que el cos es queixi en forma d’esbufecs i mal de cap. Sort que sabem que això només serà els primers dies: a poc a poc el nostre organisme anirà produint més glòbuls vermells i ens serà menys incòmode moure’ns a aquestes alçades.
Al CB no estem sols, a diferència de l’any 1999 en que només hi érem dos expedicions. Ara hem de compartir l’espai amb altres grups, alguns d’expedicions comercials, és una situació un xic incòmoda, però és clar, ningú té l’exclusiva de la muntanya. Sembla ser que les expedicions que volien anar al Cho Oyu (Xina) no han obtingut els permisos necessaris per part del govern xinès, i això ha fet que algunes canviessin d’objectiu.
Dilluns, si aquest refredat general que arrosseguem tots ens ho permet, pujarem a fer un porteig de material al camp I.
Seguim avançant,
Juanjo Garra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada