Ahir l’Edurne va haver de fer una trucada urgent al nostre odontòleg de Lleida, en Josep Qui: un problema bucal va ésser solventat per telèfon via satèl•lit a 9.000 km. de casa. La societat de la immediatesa bé ha de tenir algunes avantatges. Demà intentarem anar a dormir al CI i estar un parell de dies si la climatologia ens ho permet i si la tenda de campanya que vàrem deixar plantada ha soportat els continus temporals de neu.
Fa nou anys, aquesta història del Manaslu va començar de la mateixa manera, amb un empatx de neu ...Un altre dia us explicarem com és la nostra vida quotidiana al camp base.
Petons i abraçades
Ànims Juanjo i tota la resta! Ni neu ni queixals ferits podran amb vosaltres. Us desitjo un solet esplèndit demà al matí!
ResponEliminaUna abraçada ben forta!
Edu
Segur que sortirà el sol ben aviat,
ResponEliminaendavant, segur que anirà bé
Xavier
Paciència, tu ja saps el que és això, segur que el temps canviarà a millor.
ResponEliminaUna abraçada,
Núria
PAPI A LA FOTO ESTAS MOLT GUAPO, QUÈ FA GAIRE FRED TREIENT LA NEU DE LA TENDA DE CAMPANYA?. ADEU T'ESTIMO MOLT
ResponEliminaTranquil Little, "tras la tempestad...".
ResponEliminaOstres, això del dentista m'ha fet pensar: "com us ho feieu quan no portaveu telèfons mòbils i us agafava mal de queixal a 5.000 metres?.
Té raó l'Aina, et senta bé el fred.
Molts ànims.
Tanta neu resulta empipadora,paciència, qualsevol nit pot sortir el sol.
ResponEliminaEsperem que el temps millori aviat.
Força amic.
Toni B.